La psicomotricitat és una tècnica que parteix de la relació entre el cos, l’emoció i la ment i pretén afavorir totes les potencialitats de l’infant. Ho fa a través del joc ja que aquest és l’ocupació de l’infant, i és gràcies a ell que es desenvolupa, crea la seva identitat i aprèn i integra tot el que són les normes i regles. Porta com a objectiu acompanyar a l’infant en el seu desenvolupament de manera que sigui el més equilibrat possible.

L’atenció no s’ha de centrar en aquelles capacitats que tinguin més evolucionades, sinó que primer s’han d’establir les capacitats més primitives per obtenir unes bones bases. I a partir d’aquí treballar per a què hi hagi un desenvolupament harmònic.

Cada nadó té una velocitat de desenvolupament i s’ha de respectar el seu ritme. L’edat s’ha de prendre com a referència. És més important que el nadó vagi recorrent el seu camí sense preses i sense saltar-se cap etapa, que arribar a una etapa dos mesos abans o dos mesos més tard. S’ha de donar un temps necessari. Sobretot no hem de proposar exercicis que el nadó encara no estigui preparat per realitzar.